■ intimació

Partició sil·làbica: in_ti_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. intimatio, -ōnis, íd. 1a font: 1444
    femení
    1. Acció d’intimar;
    2. l’efecte.
    1. dret Notificació o declaració d’una ordre o un manament.
    2. dret Requeriment vigorós sota advertència.
    3. intimació a compareixença dret processal Requeriment i citació d’una persona per tal que comparegui en judici.
    4. intimació de pagament dret civil Requeriment formal adreçat a un deutor per tal que compleixi la seva obligació, amb l’advertiment que hom procedirà, si no la compleix, pels tràmits legals.