■ introit

Partició sil·làbica: in_troit
Etimologia: del ll. introĭtus ‘entrada’, der. del ll. introīre ‘entrar, ficar-se a dins’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Entrada o principi d’un escrit o oració.
    2. especialment litúrgia i música Cant inicial de la missa.
  2. anatomia animal Entrada d’una cavitat o d’un espai anatòmic. Introit esofàgic. Introit vaginal.