■ introspecció

Partició sil·làbica: in_tros_pec_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. introspectus, -a, -um, participi de introspicĕre ‘mirar endins’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Acció d’examinar-se a si mateix, inspecció dels propis sentiments i pensaments.
  2. psicologia Mètode consistent en l’anàlisi de la consciència individual per tal d’esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal.