■ intuïció

Partició sil·làbica: in_tu_ï_ci_ó
Etimologia: del ll. intuitio, -ōnis ‘imatge reflectida per un mirall, mirada atenta’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’intuir;
    2. l’efecte.
    1. Rapidesa i seguretat de judici.
    2. Mena de facultat d’encert instintiu.
  3. filosofia i psicologia
    1. Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
    2. Capacitat de conèixer per intuïció.
    3. Objecte de la intuïció.