■ invocació

Partició sil·làbica: in_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. invocatio, -ōnis, íd. 1a font: 1381
    femení
    1. Acció d’invocar;
    2. l’efecte.
  2. Paraules amb què hom invoca.
  3. diplomàtica Fórmula d’un document públic amb la qual és invocada la divinitat.
  4. literatura Part de la pròtasi d’un poema en la qual el poeta invoca l’ajut de la divinitat.