■ involutiu
| | involutiva

Partició sil·làbica: in_vo_lu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. involūtus, -a, -um, part. de involvĕre ‘enrotllar, embolcallar’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Involut.
  2. Relatiu o pertanyent a la involució. Procés involutiu.