■ inxa

Etimologia: del cast. hincha, de hincharse ‘inflamar-se’, d’on ‘estella que causa inflamació’, o del fr. i oc. anche/enche, íd., d’origen incert, o potser de l’ant. inxar ‘provocar malvolença’, d’origen onomatopeic 1a font: 1396
    femení
    1. Estella petita. Fregant la taula se m’ha clavat una inxa.
    2. Bocinet d’os trencat.
  2. música Llengüeta.