■ iod

Partició sil·làbica: iod
Homòfon: iot
Etimologia: de l’heb. yod, íd.
    femení
  1. Nom de la desena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
  2. lingüística Element fonètic palatal molt tancat de caràcter semivocàlic o semiconsonàntic, de gran importància en l’evolució del llatí a les llengües romàniques.