■ irradiació

Partició sil·làbica: ir_ra_di_a_ci_ó
Etimologia: del ll. td. irradiatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. física atòmica Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
    2. alimentació, indústries alimentàries Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
    3. diagnosi i terapèutica Aplicació de certs raigs com a forma terapèutica o diagnòstica.
  2. anatomia animal Disposició anatòmica de nervis o vasos que surten d’un centre comú.
  3. lingüística
    1. Fenomen semàntic segons el qual el nom d’un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer.
    2. irradiació sinonímica Derivació sinonímica.
  4. patologia Dispersió d’un impuls nerviós fora de la seva via ordinària.