■ irritar1

Etimologia: del ll. irritare (irrīto), íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
    1. transitiu Excitar en l’ànim d’algú un viu sentiment d’indignació, enuig, antagonisme. L’irrita pensar que no hagin interpretat bé les seves paraules.
    2. pronominal S’irrita per les burles més innocents.
  2. transitiu biologia i patologia Produir en la matèria viva modificacions funcionals com a reacció a estímuls potencialment nocius.



    3. Vegeu també:
    irritar2