■ irrupció

Partició sil·làbica: ir_rup_ci_ó
Etimologia: del ll. irruptio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’irrompre.
  2. irrupció atmosfèrica meteorologia Invasió d’una massa d’aire fred d’origen polar després del pas d’una família de ciclons.