■ isoclí | isoclina

Etimologia: del gr. isoklinḗs, íd.
  1. adjectiu Que té la mateixa inclinació.
  2. geofísica
    1. adjectiu Dit dels punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa inclinació magnètica.
    2. adjectiu i femení Dit de la línia que uneix punts isoclins.
  3. adjectiu i femení matemàtiques En la resolució gràfica d’una equació diferencial del primer ordre, dit de la línia que uneix els punts en els quals les solucions de l’equació tenen un mateix pendent.