■ isoelèctric
| | isoelèctrica

Partició sil·làbica: i_so_e_lèc_tric
Etimologia: de iso-1 i elèctric
    adjectiu
  1. electricitat Dit del cos en què el nombre de càrregues positives és igual al de negatives.
  2. punt isoelèctric bioquímica Valor del pH en el qual les partícules d’una solució col·loidal no tenen càrrega elèctrica.