■ itinerari
| | itinerària

Etimologia: del ll. itinerarium, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als camins. Mesures itineràries.
  2. masculí
    1. Trajecte, recorregut, camí a seguir.
    2. Pla d’un viatge, una excursió, etc., amb indicació del camí, parades, etc., a fer.
    3. Dibuix d’aquest pla.
  3. masculí topografia Mètode de determinació de les posicions dels vèrtexs d’una línia poligonal topogràfica.