■ iuca

Partició sil·làbica: iu_ca
Etimologia: del cast. yuca, i aquest, del taïno de Santo Domingo yuka, íd. 1a font: c. 1495
    femení
  1. botànica Gènere de plantes perennes arborescents de la família de les agavàcies (Yucca sp), de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanques i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.
  2. alimentació, indústries alimentàries Mandioca.