■ judaïtzant

Partició sil·làbica: ju_da_ït_zant
Etimologia: de judaïtzar
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que judaïtza.
  2. Judeocristià.
  3. història A la península Ibèrica, dit del jueu oficialment convertit al catolicisme i batejat, però que continuava observant, privadament i fins i tot en públic, les pràctiques jueves.