jugular2

Etimologia: del ll. jugulare, íd., der. de jugŭlum ‘coll, gola’
    verb transitiu
  1. Escanyar, estrangular.
  2. per extensió Aturar, interrompre sobtadament el desenvolupament d’alguna cosa. Jugular una revolta, una iniciativa.



    3. Vegeu també:
    jugular1