jurador
| | juradora

Accessory
Etimologia: del ll. jurator, -ōris, íd.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que jura.
  2. jurador sacramental història del dret Nom donat a l’acusat, en els casos que s’admetia la prova en judici criminal per ordalies o judicis de Déu.