■ juratori
| | juratòria

Etimologia: del ll. td. juratorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Expressat amb jurament.
  2. femení Làmina d’argent o plana de pergamí on hi havia escrit el principi de cadascun dels quatre Evangelis i sobre la qual posaven les mans els magistrats d’Aragó per jurar.
  3. masculí història del dret Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió de llur càrrec.
  4. femení història del dret Simple jurament o caució juratòria que hom admetia en determinats casos en què calia prestar caució o garantia, si es tractava de cavaller o bé de persona de qualitat.