■ justicier
| | justiciera

Partició sil·làbica: jus_ti_ci_er
Etimologia: de justícia 1a font: s. XIV, ST. Vicent F.
  1. adjectiu Que observa estrictament la justícia, especialment en el càstig dels delictes.
  2. masculí història Funcionari que tenia a càrrec seu la cura de justícia de l’estat.