■ justificació

Partició sil·làbica: jus_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. td. justificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1575
    femení
    1. Acció de justificar o justificar-se;
    2. l’efecte.
  2. cristianisme Acte pel qual Déu transforma l’home en just, de pecador que era, i el salva, no pas a tall d’imputació, sinó amb una renovació efectiva.
  3. arts gràfiques
    1. Acció de canviar els espais d’una línia de composició tipogràfica per uns altres de més amples o més estrets per tal que la línia faci la mida completa.
    2. Text en forma de colofó al final d’alguns llibres, on es detalla el tiratge, les qualitats i les circumstàncies de l’edició, com la data, el lloc, etc.
  4. informàtica Acció d’ajustar una cadena dins l’espai que li està reservat de manera que el primer o darrer element ocupi un lloc determinat.