■ justificant

Etimologia: del ll. td. justificans, -ntis, participi pres. de justificare ‘justificar’
  1. adjectiu Que justifica.
  2. masculí
    1. Document que acredita un pagament, una al·legació o oposició.
    2. justificant de recepció Escrit signat on hom declara haver rebut una carta, una tramesa, etc.