jutjar

Accessory
Etimologia: del ll. judicare, íd., der. de jūdex, -ĭcis ‘jutge’ 1a font: 1241
Body
    verb transitiu
    1. Decidir a favor o en contra (d’algú o d’alguna cosa). Jutja tu mateix si tinc raó.
    2. especialment dret Pronunciar una decisió com a jutge sobre algú o alguna cosa.
  1. Emetre una certa opinió tocant a algú o alguna cosa. No jutgeu les seves accions sense escoltar-lo abans.
  2. Exercitar un judici.