■ làbil

Etimologia: del ll. labĭlis ‘relliscós’, der. de labi ‘relliscar, caure’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Caduc, inestable, que pot o ha de caure, desaparèixer, canviar. Pètals làbils.
  2. química Dit d’aquelles substàncies o composts químics que es descomponen amb facilitat.