■ labiovelarització

Partició sil·làbica: la_bi_o_ve_la_rit_za_ci_ó
Etimologia: de labiovelaritzar
    femení fonètica, fonologia
  1. Articulació realitzada amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
  2. Propagació del caràcter labiovelar d’un so a d’altres que formen part d’una mateixa seqüència sintagmàtica.