■ lacai

Partició sil·làbica: la_cai
Etimologia: d’origen incert, sobretot pel que fa a l’origen remot, probablement d’una alteració de l’oc. ant. lecai ‘golafre, ambiciós’, der. de lecar ‘llepar’, amb canvi de significat produït possiblement al Bearn o al País Basc francès 1a font: 1472
masculí Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe.