■ lateral

Etimologia: del ll. lateralis, íd., der. del ll. latus, latĕris ‘costat’, que en cat. ant. era representat per lats, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Situat al costat, a l’extrem o a la perifèria i no al centre. Les capelles laterals d’una església. Les branques laterals d’un arbre.
  2. masculí i femení esports En el futbol i altres esports d’equip, jugador de la línia de defensa que practica l’acció per les zones laterals del camp de joc.
  3. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del so que es caracteritza per una obertura lingual a un o a tots dos costats de la boca: [l, ʎ].