■ lauraci
| | lauràcia

Partició sil·làbica: lau_ra_ci
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. laurus ‘llorer’
  1. adjectiu Semblant al llorer.
  2. femení botànica
    1. plural Família de magnolials, constituïda per plantes llenyoses aromàtiques amb fulles simples, coriàcies i perennes, flors homoclamídies i fruits bacciformes o drupacis.
    2. singular Planta de la família de les lauràcies.