■ levitació

Partició sil·làbica: le_vi_ta_ci_ó
Etimologia: de l’angl. levitation (1668), creat sobre el model de gravitation, del ll. científic modern levitatio, -ōnis, format a partir del ll. cl. levĭtas, -ātis ‘lleugeresa’
    femení
  1. física Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
  2. ocultisme i religió Fenomen paranormal experimentat per alguns místics, mèdiums, etc., consistent a levitar.
  3. psiquiatria Sensació de levitar.