■ lladrar

Etimologia: del ll. latrare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Fer lladrucs el gos.
    2. Amenaçar amb lladrucs.
  2. figuradament Amenaçar sense escometre. Ja pot lladrar, aquesta gent, que no ens arronsarem!