■ llagut

Compareu: llaüt 2
Etimologia: cat. ant. llaüt, instrument de corda, aplicat a l’embarcació per semblança de forma (v. llaüt) 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. construcció naval Petita embarcació d’arqueig variable aparellada amb vela llatina, per a la pesca i el cabotatge.
  2. Embarcació oberta, amb un petit pont a proa i un altre a popa, utilitzada a l’Ebre per al transport de càrrega, moguda amb rems i vela.