■ llama2

Etimologia: del fr. lame ‘fulla de pedra, de metall’
    femení
  1. marina, marítim Part plana de l’extrem superior del car i l’inferior de la pena per on s’ajunten i subjecten aquestes dues peces.
  2. indústria tèxtil Teixit de seda i or o argent en què el metall no apareix sinó en una cara.



    3. Vegeu també:
    llama1