■ llaminer
| | llaminera

Etimologia: deriv. del dialectal llaminar (v. llaminadura) 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Afeccionat a les llaminadures. És molt llaminer de xocolata. Ja tornes a menjar un caramel? Ets un llaminer.
    2. figuradament Un home llaminer d’afalacs.
  2. adjectiu
    1. Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust. Les maduixes amb nata són una menja llaminera.
    2. figuradament El diner és molt llaminer.