■ llàntia

Partició sil·làbica: llàn_ti_a
Etimologia: d’una variant *lantăda del romànic primitiu, alteració del ll. lampas, -ădis, íd., ‘llumener’, i aquest, del gr. lampas, -ádos ‘torxa, llumener’, amb influx del ll. lanterna ‘llanterna’ 1a font: 1260
    femení
    1. Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible i un ble, immergit en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
    2. per extensió electrotècnia i luminotècnia Làmpada.
    3. llàntia de seguretat mineria Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.
  2. Taca, especialment d’oli o greix.
  3. zoologia Braquiòpode de l’ordre dels testicardins i de la família dels terebratúlids (Terebratula vitrea), de conquilla oval, llisa i transparent.