■ llantier
| | llantiera

Partició sil·làbica: llan_ti_er
Etimologia: de llàntia 1a font: 1624
  1. masculí i femení Persona que té cura de les llànties, netejant-les, posant-hi oli, etc., i encenent-les.
  2. masculí Objecte que serveix per a col·locar-hi una llàntia o unes quantes.