■ llanxa

Etimologia: del cast. lancha o potser també directament del port., i aquest, del malai lánčār ‘ràpid, àgil’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. construcció naval Nom de diferents tipus d’embarcacions menors amb espill a popa i sense arboradura, sovint destinades al servei d’un port o d’un vaixell, però mai a la pesca.
  2. Barcassa.
  3. llanxa antisubmarina Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
  4. llanxa automòbil gasolinera 2.
  5. llanxa canonera marina de guerra Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància.
  6. llanxa de regates Llanxa automòbil de gran velocitat destinada a fer competicions.
  7. llanxa ràpida Vaixell de guerra de gran velocitat, de petit tonatge i poca autonomia, accionat per motors de combustió interna de gran potència.
  8. llanxa torpedinera Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.