■ llaurada

Partició sil·làbica: llau_ra_da
Etimologia: de llaurar 1a font: 1342
    femení
  1. agricultura
    1. Acció de llaurar.
    2. Tros on hom llaura.
  2. història del dret Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment.