llautó

Accessory
Partició sil·làbica: llau_tó
Etimologia: de l’ant. lató, de l’àr. lāṭun, íd., d’origen turcotàrtar, on altun significa ‘or; coure’; en cat., que semblava der. de llata, sofrí l’influx de llauna, amb què tenia més afinitat 1a font: 1084
Body
    masculí
  1. metal·lúrgia Aliatge de coure amb zinc i, de vegades, petites quantitats d’altres metalls.
  2. ensenyar el llautó figuradament Veure’s el llautó.
  3. veure’s el llautó (a algú o alguna cosa) figuradament Revelar-se allò que realment hi ha sota l’aparença enganyosa d’algú o d’alguna cosa.