■ llegítima

Compareu: legítim
Etimologia: del ll. legitĭmus, -a, -um ‘legítim’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. dret civil
    1. Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador, la qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents més pròxims, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència.
    2. complement de llegítima Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a un hereu forçós perquè sigui igual a la llegítima que li correspon.
  2. definició de llegítima dret balear Varietat dels pactes de non succedendo, vigent a Mallorca, Eivissa i Formentera, que consisteix en la renúncia definitiva que poden fer els fills o les filles emancipats a la llegítima del pare i de la mare o d’un d’ells, en compensació al dot o la donació que aquests poden fer en vida als fills.