■ llençar

Homòfon: llançar
Etimologia: variant de llançar particularitzada en cat. oriental en el sentit de ‘engegar una cosa lluny per desfer-se’n’
    verb transitiu
  1. Llançar.
  2. especialment
    1. Tirar alguna cosa a una certa distància o posar-la en algun lloc destinat a recollir els rebuigs, per desfer-se’n. El dinar s’ha fet malbé i l’he llençat a les escombraries.
    2. figuradament Malmetre alguna cosa, malgastar diners. Comprar això és llençar els diners. Acaba-t’ho, que no estem per llençar menjar!
    3. ésser bo per a llençar Ésser inservible, inútil.
    4. llençar la casa per la finestra figuradament Fer una despesa extraordinària.