■ llicenciat
| | llicenciada

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_at
Etimologia: de llicenciar 1a font: 1360
    masculí i femení
    1. història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el grau d’ensenyament superior.
    2. ensenyament Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada.
  2. Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei.