■ llima1

Etimologia: del ll. līma, íd. 1a font: 1372
    femení
  1. oficis manuals
    1. Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc., materials durs.
    2. llima dolça Llima d’estries molt fines.
    3. llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls.
  2. figuradament
    1. Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc. Sotmetre una obra a la llima de la censura.
    2. treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.
  3. Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin. Quina llima que fa!
  4. ésser una llima (o menjar com una llima) figuradament Menjar molt, amb avidesa.



    5. Vegeu també:
    llima3
    llima2