■ llimar

Etimologia: del ll. limare, íd. 1a font: 1372
    verb transitiu
  1. tecnologia
    1. Allisar, polir, desgastar (un metall, vori, etc.) amb la llima.
    2. màquina de llimar Màquina llimadora.
  2. figuradament
    1. Retocar, polir, una obra, mitigar les asprors d’una cosa. Cal llimar un xic més aquest treball.
    2. Reduir, mitigar (un desacord, unes diferències, etc.). L’alcalde i l’oposició s’han reunit per tractar de llimar les seves diferències.