■ lliurança

Partició sil·làbica: lliu_ran_ça
Etimologia: de lliurar 1a font: 1692
    femení
    1. Acció de lliurar;
    2. l’efecte.
  2. dret Instrument del contracte de canvi, mitjançant el qual una persona ordena a una altra que pagui una quantitat a un tercer.