■ llobí

Etimologia: del ll. lŭpĭnus, íd., der. de lupus ‘llop’, perquè la planta era coneguda com a ‘herba dels llops’; també podria tractar-se en ll. d’una recreació del gr. lopós ‘tavella’ i lópimos ‘que es pela o s’esclofolla fàcilment’ 1a font: 1370
    masculí botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lupinus albus), de fulles palmatisectes, flors blanques i fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins.
  2. Llavor del llobí, lenticular, groguenca i comestible; tramús.