■ lluït
| | lluïda

Partició sil·làbica: llu_ït
Etimologia: de lluir1 1a font: 1643
    adjectiu
  1. Dit d’una festa, una solemnitat, etc., reeixida, esplendent.
  2. irònicament Quina acampada tan lluïda: tota la nit plovent!