■ lúcid | lúcida

Etimologia: del ll. lucĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. obsolet Clar, lluminós, resplendent.
  2. figuradament
    1. Que comprèn les coses amb una claredat extraordinària. Un home lúcid.
    2. per extensió Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Ha fet una lúcida exposició del problema.
  3. figuradament
    1. Dit del malalt, el vell, etc., que té tot el coneixement.
    2. per extensió En plena agonia, encara tenia la ment lúcida.
  4. figuradament Dit d’un espai de temps, un interval en què un malalt que delira, un alienat, gaudeix de raó.