■ luxe

Etimologia: del ll. luxus ‘desviació, excés; luxe; llibertinatge’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Riquesa que hom desplega en les coses de la vida. Hi havia un luxe insolent, en aquella casa. Lleis contra el luxe. El luxe en el vestir, en la casa.
    2. bé (o article, o producte, etc.) de luxe economia Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l’adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.
    3. impost de luxe dret fiscal Impost que incideix damunt els béns de luxe.
    4. luxe asiàtic Luxe extrem.
  2. per extensió
    1. Cosa supèrflua, no necessària, que hom té, usa o fa. Tenia el que cal per a viure bé, però sense luxes.
    2. permetre’s el luxe (de fer alguna cosa) Expressió usada per a indicar que allò que hom fa és un privilegi, un caprici, etc. Pot permetre’s el luxe de llevar-se a les dotze. S’ha permès el luxe de refusar els diners.
  3. figuradament Abundància, profusió, de coses en què hom pot fer de més o de menys. Ho explicà amb un gran luxe de detalls.