■ macar2

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’heb. makah ‘ferida, contusió’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu Causar dany a algun cos viu copejant-lo, rebregant-lo, pressionant-lo. Corrent-hi per sobre, van macar l’herba.
  2. pronominal Macar-se la fruita amb els sotracs.



    3. Vegeu també:
    macar1