■ macip
| | macipa

Etimologia: del ll. (homo ‘home’) mancĭpī ‘de propietat’ (contracció de mancĭpĭī, genitiu de mancĭpĭum ‘propietat’), comp. de manus ‘mà’ i capĕre ‘agafar’, d’on ‘esclau, servent’ 1a font: s. XII
    masculí i femení
  1. antigament Jove.
  2. Servent, persona que està al servei d’altri.
  3. Aprenent d’un ofici.
    1. Bastaix.
    2. macip de ribera (o simplement macip) història El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu a la ciutat.
  5. folklore A la Costa de Llevant, encarregat d’organitzar i dirigir una festa de poble.